Assumpta Forteza Salut al plat Esper que tot això us interessi o que si, com a mínim sentiu una mica de curiositat, aneu seguint les entrades que penjaré al blog. Hi haurà una mica de tot: consells de dietètica i salut, receptes de cuina, idees per fer àpats equilibrats... Doncs ja ho sabeu: SALUT AL PLAT... I BON PROFIT!

Coca casolana, un berenar “de veritat”

Publicat dia 7 novembre 2015 alimentació equilibrada. nutrició i salut

No és que avui celebri res especial, és un dia com qualsevol altre, però m’he animat a fer una coca de iogurt de les de tota la vida. Potser perquè quan fa dies humits ve més de gust encendre el forn per cuinar, o simplement per variar… En tot cas, avui m’hi he fixat, i per fer la coca no he tardat més de mitja hora; és molt fàcil de fer i ràpida de coure. Aquí us en deix la recepta.

Coca de iogurt

Ingredients:

3 ous
1 iogurt natural
180 g de farina
200 g de sucre integral de canya
1 sobre de llevat en pols
Pell de llimona ratllada
½ got (de iogurt) d’oli d’oliva verge
Preparació:

Es treballen bé tots els ingredients fins que quedi una massa homogènia. S’hi afegeix la pell de llimona ratllada, es remena i s’aboca tot en un motlle prèviament untat amb oli i farina perquè no s’enganxi. Es posa al forn a uns 150-170 º fins que la coca sigui cuita

Aquesta coca casolana pot ser una bona opció per al berenar dels infants. No n’han de menjar ni molta quantitat ni tampoc cada dia, això és evident, però sí que la podem incloure de tant en tant si seguim una alimentació variada i equilibrada.

coca iogurt

Avui vull insistir en el fet que una coca casolana (encara que porti sucre i farina, ingredients que es recomana consumir amb molta moderació) és molt més saludable que qualsevol dels pastissets o galetes industrials que podem trobar als supermercats. Hauríem de ser més conscients de la importància de consumir menjar “de veritat” (productes naturals, de temporada, d’elaboració artesanal o casolana… el que en anglès anomenen “real food”); entre altres motius perquè és més ecològic, més sostenible, més saludable i més bo!

És important, doncs, que acostumem els més petits a valorar els productes naturals i a fugir de tots aquells pseudoaliments que anuncien a la televisió, dels aliments processats i de la pastisseria industrial, que estan carregats de greixos trans, additius, conservants i altres substàncies ben poc recomanables.

Per això crec que és interessant recuperar el costum de fer coques i altres preparacions casolanes que, encara que demanin una mica de dedicació, són delicioses, formen part de l’educació dels infants (sobretot si els deixam participar en l’elaboració del menjar), són un motiu de satisfacció i representen una inversió en la salut de tota la família.

Així que avui per berenar les meves filles menjaran una peça de fruita fresca i un trosset de coca… i demà potser un batut de iogurt amb fruita; un altre dia, fruita i un entrepà petit; un altre, fruita seca amb bastonets de pa…
Salut al plat… i bons berenars!

Llegeix-ne més

Cuina de tardor. Mongetes azuki, un gran aliment medicinal

Publicat dia 30 octubre 2015 alimentació estacional. cuina de tardor. llegums

Coneixeu les mongetes azuki? Són unes mongetes vermelles típiques de la gastronomia japonesa i molt valorades en la medicina oriental per les seves propietats depuratives i desintoxicants, sobretot per la gran capacitat que tenen d’afavorir el funcionament dels ronyons.
En aquesta època de l’any, en què convé que ens preparem per l’arribada dels dies freds (que arribaran una hora o una altra) nodrint l’organisme i reforçant el sistema immunitari, val la pena que les tengueu al rebost i les comenceu a incloure en els menús setmanals de tardor i d’hivern.

azuki

Per què són tan bones les mongetes azuki?

• Ajuden a depurar l’organisme perquè estimulen el bon funcionament del fetge i, sobretot, dels ronyons.
• Regulen el sistema nerviós i protegeixen el cor.
• Faciliten els processos digestius i afavoreixen els desenvolupament de la flora intestinal.
• Aporten proteïnes, una gran quantitat de minerals i oligoelements. Estan molt indicades durant l’embaràs i la lactància.
• Són una bona ajuda en dietes d’aprimament perquè, a més d’estimular la depuració i l’eliminació, són molt nutritives, aporten fibra i molt poques calories.
• Ajuden a regular la menstruació i a evitar-ne alguns símptomes com dolor o espasmes.

 

Com es cuines les mongetes azuki?

Com la majoria de llegums, les azuki s’han de deixar en remull durant 8-10 hores. Passat aquest temps es colen i es posen en una olla amb aigua fresca que les cobreixi. S’hi afegeix una tira d’alga kombu i herbes o espècies al gust. Es posen al foc i es deixen bullir (a foc lent) durant 1h i mitja, aproximadament.

Un cop cuites, es poden menjar soles (amanides amb els condiments que més us agradin: oli, salsa de soja, gingebre, comí…); barrejades amb cereals; amb verdures saltejades, etc. Jo, per exemple, avui les he fet amb ceba i pastanaga ratllada saltejades, alga wakame i llavors de gira-sol. I les he amanit amb una mica de salsa de soja i gingebre fresc ratllat. Delicioses!

Per si no les heu tastat mai, tenen un gust molt agradable que tira una miqueta a dolç, com de nous, i la textura és cremosa.

Val la pena coure-les i guardar-les a la nevera (s’aguanten bé 3 o 4 dies) per tenir-les a punt quan no tengueu temps de cuinar.

Si voleu aprofitar al màxim les propietats medicinals de les azuki, us propòs una recepta d’un remei tradicional que serveix per alleujar els problemes de ronyons perquè n’estimula el funcionament i és molt remineralitzant. Aquesta beguda és especialment adequada per als mesos de fred, època en què el sistema renal està més actiu.

Te d’azuki
• ½ tassa d’azuki
• 1 litre d’aigua
• 1 tira d’alga kombu

Es posen tots els ingredients en una olla i es porten al foc. Quan l’aigua comença a bullir, s’abaixa el foc, es tapa i es deixa bullir durant 1 hora. Es cola el brou i es beu calent o tebi (es pot guardar 3-4 dies a la nevera). Es recomana prendre’n una tassa al dia, abans de menjar.

Podeu aprofitar les azukis que heu fet servir per fer el te afegint-hi més aigua i deixant-les al foc fins que siguin ben cuites.

 

Salut al plat… i bons dies de fred!

Llegeix-ne més

Alimentació per a l’estiu

Ja ha arribat la calor i l’estiu tan desitjat! Com que ara podem gaudir d’un clima ideal per fer activitats a l’aire lliure i tenim més hores de claror, normalment ens sentim més sociables i actius, més oberts. Necessitem l’energia suficient per adaptar-nos bé al nou ritme de vida i als canvis que es produeixen tant en el nostre organisme com a l’exterior. L’alimentació en aquesta època de l’any hauria de ser més lleugera, de gustos refrescants i textures cruixents. La gran varietat de fruites i verdures de temporada ens permet augmentar la creativitat a la cuina i fer plats ben nutritius i plens de color. És un bon moment, doncs, per reduir el consum de calories i evitar els àpats massa abundants que creen congestió.

 

Quins aliments hem de potenciar durant l’estiu?

  • Aliments frescos i lleugers: sopes i cremes fredes, amanides variades… a base de fruita i verdura de temporada, germinats…
  • Els liquats de fruites i hortalisses i els brous de verdures i algues (que es poden prendre a temperatura ambient) són ideals per remineralitzar i hidratar l’organisme.
  • Hem de tenir en compte que amb la calor suam més i perdem més minerals que durant l’hivern. Per això a l’estiu convé augmentar el consum d’algues i d’alguns condiments salats que contenen minerals: salsa de soja, miso, umeboshi.
  • Proteïnes vegetals com els llegums, el peix, els ous i les carns blanques aporten proteïnes de bona qualitat.
  • Pel que fa als greixos, és important recordar que no s’han de suprimir, sinó que cal triar aliments amb greixos saludables: alvocat, peix blau de mida petita, fruita seca i llavors, oli d’oliva verge, olis de llavors…
  • Són molt adequades per a l’estiu les infusions de plantes medicinals més refrescants: te verd, menta, fonoll… Per hidratar-vos i refrescar-vos també podeu fer aigües aromatitzades, per exemple, amb fulles de menta fresca, suc o trossos de llimona i rodanxes de gingebre fresc. Només heu d’omplir una gerra d’aigua, afegir-hi els ingredients i deixar-ho reposar uns minuts perquè l’aigua n’agafi el gust.

llimona, gingebre, menta

 

I sobretot no us oblideu d’alimentar l’esperit gaudint d’allò que més us agradi i us faci viure el present amb plenitud: amors, amics, lectures, música, passejades, paisatges…

 recomanacions estiu 2015

Salut al plat… i bon estiu!

 

Llegeix-ne més

Cuina de primavera-estiu: crema freda de cogombre

Voleu estar més guapos per dins i per fora? Si és així, no dubteu a aprofitar una de les hortalisses més refrescants que tenim de temporada: els cogombres. Ara que les temperatures començaran a pujar, els cogombres són una excusa excel·lent per incrementar (si és que encara no ho heu fet) el consum de verdura fresca en els àpats de cada dia.

Per què va bé menjar cogombres?

  • Són refrescants i hidratants; ideals, doncs, quan comença a fer calor perquè ajuden a regular l’organisme i fan que ens adaptem millor a l’augment de temperatures.
  • Són molt depuratius i ajuden a eliminar toxines. Afavoreixen el trànsit i la salut intestinal perquè contenen un enzim que facilita la digestió de les proteïnes i neteja els budells. Per això us ajudaran a estar millor per dins i també per fora (si teniu els budells sans la pell estarà més radiant i saludable). Molt recomanables, doncs, si patiu restrenyiment!
  • Aporten vitamines (especialment C i E), clorofil·la i minerals com el silici, que són bons aliats de la salut de la pell. El consum de cogombre sencer o de suc de cogombre va bé per combatre l’acne i altres erupcions o processos inflamatoris de la pell.
  • Són prou coneguts els usos tòpics del cogombre: els emplastres de cogombre ratllat aplicat damunt la cara us ajudaran a tenir una pell més maca; les rodanxes de cogombre a sobre dels ulls van bé quan estan inflamats o irritats; els suc de cogombre alleuja les cremades, especialment si són produïdes pel sol.
  • A més, els cogombres tenen poquíssimes calories, per això són un aliment molt adequat en les dietes d’aprimament.

Quina és la millor manera de consumir els cogombres?

Per aprofitar al màxim les propietats medicinals d’aquesta hortalissa convé menjar-la sencera, amb la pell (per això és recomanable que sigui de producció ecològica).

  • Els cogombres es poden afegir a amanides de tot tipus (d’arròs, de llegums, de pasta, de vegetals…), a liquats de vegetals, a sopes fredes… fins i tot en la gastronomia oriental es fan servir cuits, en sopes calentes.
  • També són molt bons sols: només cal tallar-los a rodanxes, col·locar-los dins un plat i amanir-los amb una mica de sal i (opcionalment) un raig d’oli (a mi m’agraden molt amb oli de sèsam!).
  • Els cogombres preparats amb sal o vinagre (pickles) són una bona manera de consumir-los per aprofitar-ne les propietats digestives. Si els compreu fets, convé assegurar-vos que només porten ingredients naturals i que no contenen sucre ni additius (com ara glutamat monosòdic o potenciador del sabor).

Avui us propòs una crema de cogombre, molt fàcil de fer i súper refrescant. És ideal com a primer plat en els dies de calor; va bé per hidratar-se i recuperar-se després de fer exercici físic, i també la podeu incloure en el menú si feis algun règim d’aprimament.

Crema de cogombre

Ingredients:

  • 2 o 3 cogombres
  • Aigua (la quantitat d’aigua és variable segons si voleu que la crema sigui més o menys espessa)
  • 1 iogurt natural (preferiblement de cabra)
  • 1 gra d’all o all deshidratat en pols
  • Fulles de menta fresca o d’alfàbrega
  • Un raig d’oli d’oliva verge
  • Sal i pebre (opcional)

crema cogombre

Rentau bé els cogombres i tallau-los a trossos. Posau-los dins la batedora de got (també podeu fer servir la batedora de braç) juntament amb els altres ingredients i triturau-ho bé. Abocau la crema dins un bol i rectificau de sal i pebre. Si us agrada ben fresca, la podeu posar una estona a la nevera. Bon profit!

 

Salut al plat… i bon temps de calor!

 

 

Llegeix-ne més

Cuina de primavera: crema d’espàrrecs amb mill

Avui sí que fa un dia de primavera de veres! Teniu ganes de continuar aprofitant la temporada d’espàrrecs? L’altre dia ja us vaig parlar d’aquesta verdura, avui us propòs de fer-ne una crema amb mill, un cereal que val molt la pena tenir al rebost.

Per què convé menjar mill?

–  És un aliment energètic i revitalitzant, ideal en l’alimentació dels infants i de persones grans. També és molt adequat en casos de debilitat, cansament, anèmia, astènia… I molt recomanable durant l’embaràs i la lactància.

–  Com que és alcalinitzant, ajuda a equilibrar l’organisme i és un dels aliments més adequats per combatre el desenvolupament excessiu de càndides. També beneficia el sistema digestiu: és útil en casos de digestions pesades, nàusees, acidesa, inflor abdominal…

–  És ideal per a esportistes perquè alleuja les rampes, reforça els músculs, ajuda a remineralitzar l’organisme i a recuperar forces.

–  Es considera un cereal antiestrès perquè afavoreix el sistema nerviós: és útil en casos d’ansietat o depressió, i redueix la intensitat i la freqüència dels atacs de migranya. També és de gran ajuda per a persones que fan feines intel·lectuals intenses  i necessiten molta concentració (per exemple, estudiants en època d’exàmens).

–  Conté molt silici, per tant afavoreix la regeneració cel·lular i la salut d’ungles, cabells i dents. Com que també conté magnesi, ajuda a fixar el calci i a reforçar els ossos.

–  I no conté gluten, per tant és apte per a celíacs i persones sensibles a aquesta proteïna.

Com es cuina el mill?

Com que té un gust molt neutre, el mill es pot barrejar amb molts aliments. El podeu afegir a saltejats de verdures, de llegums, en purés i sopes… també és boníssim per fer croquetes o hamburgueses vegetals.

Per fer la cocció bàsica del mill i tenir-lo a punt per afegir a altres plats, només heu de bullir durant 20 minuts (tapat i sense remenar) una mesura de mill amb el doble d’aigua i un pessic de sal. Si voleu fer preparacions que requereixin que el gra estigui més cuit o cremós (per exemple, croquetes o purés) podeu afegir una mica més d’aigua i augmentar el temps de cocció (fins a 30 o 35 minuts).

Important: abans de coure el mill rentau-lo bé sota l’aixeta (amb un colador fi) per treure’n les impureses.

Avui, com us deia, per continuar aprofitant els beneficis dels espàrrecs i perquè comenceu a incorporar el mill en la vostra alimentació, us deix una recepta ben primaveral que segur que us agrada.

 crema espàrrecs mill

Crema d’espàrrecs amb mill

Ingredients:

–        1 ceba

–        1 o 2 grans d’all (opcional)

–        1 gotet de mill (aprox. 100 g)

–        1 manat d’espàrrecs

–        Aigua (1-1’5l)

–        Oli d’oliva verge

–        Sal marina

Saltejau la ceba amb oli i un pessic de sal i, un cop sigui cuita, afegiu-hi el mill (prèviament rentat) i remenau-ho bé. Afegiu-hi l’aigua i tapau l’olla. Deixau-ho bullir durant uns 20 minuts i després afegiu-hi els espàrrecs rentats i tallats a trossos. Coeu-ho durant uns 10 minuts més. Apagau el foc i triturau-ho bé. Afegiu-hi l’all trinxat i sofregit i rectificau de sal (també hi podeu posar pebre negre o salsa de soja).

Esper que us agradi!

Salut al plat… i bona plena primavera!

Llegeix-ne més

Cuina de primavera: espàrrecs i altres verdures de temporada

Encara fa una mica de fred però el sol ja llueix i se sent olor de primavera. L’arribada d’aquesta estació és un moment de renovació i creixement perquè aporta una energia que convida a l’obertura i el moviment. Per això, des d’un punt de vista nutricional, la primavera és una bona època per fer dejunis o depuracions que ajuden a netejar l’organisme de tot allò que hem anat acumulant durant l’hivern, època que afavoreix la interiorització i l’acumulació (menjam aliments més calòrics, sortim menys a l’exterior…).

Sembla que tot això els nostres pares, avis i rebesavis ja ho sabien i ho duien a la pràctica, encara que fos per motius que no tenien res a veure amb la salut i els bons hàbits alimentaris. Segur que heu sentit a parlar dels dies d’abstinència o de dejuni típics de la quaresma en què no es podia menjar carn o es reduïa la ingesta d’aliments.

Efectivament, per depurar l’organisme i ajudar el fetge a treballar bé es pot optar per fer un dejuni d’uns dies o una depuració (molt millor si és pautat per un especialista). En tot cas, el que és molt recomanable i beneficiós per a tothom és augmentar el consum de verdures i hortalisses de temporada i disminuir el d’aliments d’origen animal.

Una de les verdures que sovint s’empren per fer dietes depuratives i que creixen amb l’arribada de la primavera són els espàrrecs. Segons diu el refrany, al mes d’abril estaran en el millor moment: ”l’espàrrec, l’abril per mi, el maig per tu, i el juny, per ningú”. Enguany, com que ha plogut tant, ja fa dies que se’n troben molts de silvestres, que són els que concentren més nutrients i aporten més beneficis. Val la pena que ho aprofiteu i no en deixeu passar el temps!

foto: Gabriel Lacomba @lacomba

Per què va bé menjar espàrrecs?

  • La propietat principal d’aquesta verdura és la seva capacitat diürètica. Això fa que sigui molt indicada en casos d’hipertensió, de retenció de líquids i en dietes d’aprimament. S’ha de tenir en compte que les persones amb insuficiència renal els han de consumir amb precaució i moderació.
  • Els espàrrecs contenen molta fibra que ajuda a regular el trànsit intestinal i facilita la digestió. També aporten substàncies alcalines que neutralitzen l’acidesa dels aliments proteics.
  • Tenen moltes substàncies antioxidants, per la qual cosa són útils per lluitar contra els radicals lliures que acumulam a causa de l’estrès, la contaminació, la mala alimentació, etc.
  • També cal destacar-ne el contingut d’àcid fòlic, que intervé en la formació de cèl·lules i de glòbuls vermells, i de provitamina A, que ajuda a mantenir una bona visió.

Perquè pugueu aprofitar tots aquest beneficis, avui us deix una recepta tradicional que duu espàrrecs i moltes altres verdures de temporada. La recull Antoni Tugores en el seu fantàstic llibre Memòria de la cuina mallorquina. Segons explica l’autor, es tracta d’un plat que es feia a principis del segle XX, a l’antiga possessió de Monnàber (Campanet-Fornalutx), sobretot els divendres de quaresma… ben adient, doncs, per al dia d’avui.

Freixura del divendres

Ingredients: patates; verdures variades: carxofes, coliflor, pèsols, tirabecs, faves tendres, espàrrecs, tronxos de bleda, grells (ceba tendra) amb les seves cues; fonoll tendre, oli, sal, pebrebò (pebre negre), pebre bord coent (pebre vermell picant).

Preparació: es comença fent una paellada de patata tallada a daus petits. Una vegada cuita, la reservam dins una greixonera (cassola de fang). En feim una altra amb les verdures que tinguem a l’abast (els ingredients poden variar en funció de les verdures de què disposem) incorporant-les a la paella per ordre segons el temps de cocció. Posam les verdures amb la patata i ho condimentam amb sal, pebre bord, pebrebò i el fonoll tendre tallat molt petit.

Com us deia, els nostres avantpassats, molt més connectats amb la natura que nosaltres, sabien aprofitar els aliments que tenien a l’abast en cada moment i feien receptes delicioses i saludables com aquesta. Esper que us agradi!

 

Salut al plat… i bona primavera!

 

 

 

 

 

Llegeix-ne més

Un tresor de la nostra cuina: salsa de calçots

Publicat dia 19 març 2015 cuina tradicional. verdures i hortalisses

Ja fa dies que ha començat la temporada de calçots però encara hi som ben a temps. Val la pena aprofitar per gaudir d’aquests germans de les cebes que, a més de ser boníssims, tenen reconegudes propietats medicinals:

  • són molt beneficiosos per a les mucoses de l’aparell respiratori, per això són útils en casos d’al·lèrgies, bronquitis i refredats;
  • a més de ser diürètics tenen propietats antibacterianes: ajuden al bon funcionament dels ronyons alhora que netegen els conductes del sistema urinari;
  • són rics en minerals, especialment en potassi, i tenen molt poques calories: són, doncs, molt recomanables per controlar la hipertensió, el colesterol i en dietes d’aprimament.

calçots

I per acompanyar els calçots no hi ha res com una bona salsa: la salsa de calçots o de romesco, una de les joies de la gastronomia catalana. Com de la majoria de salses, no se n’hauria d’abusar perquè és molt calòrica, però si la consumim amb moderació i la reservam per a ocasions especials, podrem gaudir-ne i aprofitar els beneficis que ens aporten els ingredients que conté:

  • Comencem per l’all, que és el rei de la medicina natural i preventiva. Té propietats antibacterianes, antivíriques, antifúngiques, anticoagulants i anticancerígenes. És un dels “aliments-medicament” que serveix gairebé per tot. Aprofitem-lo, doncs, que el tenim ben a l’abast.
  •  Un altre dels aliments estrella de la nostra gastronomia és l’oli d’oliva, un producte que estam tan acostumats a fer servir que potser ja no li donam el valor que té. A més de les seves extraordinàries virtuts organolèptiques, l’oli d’oliva verge aporta molts beneficis a la salut cardiovascular perquè evita que els greixos de la sang s’oxidin i que les artèries s’enganxin. També conté molta vitamina E, un potent antioxidant i un bon aliat contra els processos d’envelliment de l’organisme.
  •  Les avellanes i les ametlles aporten greixos saludables, que regulen els nivells de colesterol en sang; vitamina E; minerals… i tenen reconegudes propietats anticancerígenes. Per tot això val la pena relativitzar el contingut calòric d’aquests aliments i incorporar-los a la nostra alimentació diària. No n’hem d’abusar, però: amb un grapat petit (que càpiga en un puny tancat) ja n’hi ha prou.
  •  Les tomàtigues, juntament amb els pebres, són els ingredients que donen color a la salsa. El responsable del seu to vermellós és el licopè, un carotè que els confereix propietats antioxidants i fa que les tomàtigues siguin un dels aliments estrella per prevenir i lluitar contra el càncer de pròstata. A més, són riques en vitamina C, E, betacarotens, flavonoides, minerals i àcid fòlic. Un consell: si voleu gaudir del gust i de les propietats medicinals de les tomàtigues menjau-les ben madures… i molt millor si són ecològiques i de temporada!

Salsa de calçots de n’Antonieta

La recepta de salsa de calçots que us deix avui és la millor que he tastat mai: la de n’Antonieta, la meva sogra. És un d’aquells tresors de la gastronomia familiar que fa il·lusió compartir i conservar. Les quantitats són per a una calçotada multitudinària: surt salsa per a unes 40 persones o més. I si us en sobra és molt bona per acompanyar altres verdures, amanides, peix… Esper que us agradi.

Ingredients:

  • La polpa de 3-4 pebres de romesco (prèviament escaldats)
  •  3 kg de tomàtigues (escalivades, pelades i sense llavors)
  •  300 g d’avellanes torrades
  •  500 g d’ametlles torrades
  •  1 cabeça d’alls escalivada
  •  1 o 2 grans d’all crus
  • Mig litre d’oli d’oliva verge
  • Vinagre (un gotet)
  • Sal

Es posen tots els ingredients en un bol gros o en una olla i es trituren bé amb la batedora elèctrica. Les quantitats d’oli, de vinagre i de sal són aproximades. Convé tastar i rectificar, sobretot de sal i de vinagre.

Salut al plat… i bona salsa!

 

 

 

 

Llegeix-ne més

Fruits de la mar i de la terra: gambes i carxofes

Publicat dia 7 març 2015 cuina tradicional

Avui fa molt bon dia i sembla que comença a fer olor de primavera… ve de gust pensar en coses bones, així que us parlaré de dos aliments que em semblen deliciosos: gambes i carxofes. A més, per xerrar de les gambes tenc l’excusa perfecta: aquest cap de setmana (7 i 8 de març) se celebra la primera edició de la Fira de la Gamba de Sóller. Així que ja ho sabeu, si teniu la sort de ser per allà a prop, podeu aprofitar per anar a veure i tastar què fan amb aquest marisc tan preuat.

gambes

Què aporten les gambes des d’un punt de vista nutricional?

  • Com pràcticament tots els peixos i mariscs, són una font excel·lent de proteïnes i tenen molt poques calories.
  • Contenen molts minerals, entre els quals destaca el zinc, que és un bon aliat de la salut de la pell, els cabells i les ungles.
  • També són una magnífica font de iode, mineral indispensable per al bon funcionament del metabolisme i especialment recomanable en casos d’hipotiroïdisme.
  • Ens ajuden a mantenir una bona salut òssia gràcies al contingut de fòsfor, magnesi i calci.

Les gambes tenen alguna contraindicació?

Cal tenir en compte que les gambes, com gairebé tot el marisc, tenen una concentració elevada d’àcid úric, per la qual cosa no són gaire recomanables per a persones que no el metabolitzin bé. En aquests casos el millor és fer exercici físic i portar una alimentació equilibrada, en què predominin les verdures i les fruites, sobretot les que contenen més vitamina C, que ajuda a metabolitzar l’àcid úric. O sigui que ho teniu ben fàcil: si sou per Sóller i feis un extra amb les gambes, podeu compensar amb les taronges i llimones que, segons diuen, són les millors del món (si en voleu saber més, al blog trobareu un parell d’entrades sobre els cítrics).

Segur que heu sentit a dir que el cap de les gambes es concentra una gran quantitat de colesterol. És cert que en tenen, però també ho és que les gambes contenen àcids grassos insaturats que, justament, impedeixen que pugi el colesterol en sang. De totes maneres, si patiu per això, teniu dues opcions: o no xuclar-ne els caps o fer una recepta com la que us propòs avui, que combina les gambes amb un altre aliment que us ajudarà a compensar l’excés de colesterol: les carxofes.

Per parlar d’aquesta flor d’hivern no fa falta cap excusa: a més de ser delicioses i molt versàtils a la cuina, les característiques nutricionals de les carxofes les converteixen en unes aliades excel·lents per mantenir un bon estat de salut.

carxofes

Per què és tan bo menjar carxofes?

  • En primer lloc, perquè ajuden i protegeixen el fetge, l’òrgan que s’encarrega, entre moltes altres coses, de desintoxicar-nos. Les carxofes estimulen l’eliminació de substàncies tòxiques i la regeneració de les cèl·lules hepàtiques.
  • També ajuden al correcte funcionament de la vesícula biliar: incrementen la secreció de bilis i eviten la formació de càlculs. Tot això, alhora, estimula i facilita els processos digestius.
  • I, com ja he esmentat abans, les carxofes disminueixen els nivells de greixos en sang. Per tant, com us deia, són molt recomanables en cas de colesterol elevat.
  • També són un bon remei per altres alteracions del fetge com ara hepatitis, icterícia… i estan molt indicades en les dietes d’aprimament.
  • I si encara us calen més motius per menjar carxofes, diuen que a l’Edat Mitjana es van prohibir als convents perquè eren afrodisíaques…

Pel meu gust, les gambes i les carxofes no necessiten gaire preparació ni acompanyaments (són bones fins i tot crues). Avui, tanmateix, us deix una recepta que he trobat en un llibre de la cuinera mallorquina Maria Taberner Tomàs: Sa cuina de Madò Maria Cullera. Trob que la combinació dels dos ingredients és excel·lent tant des d’un punt de vista nutricional com culinari, i la vinagreta que les acompanya hi afegeix un toc ben original i saborós.

Gambes i carxofes amb vinagreta

Ingredients:

  • 12 gambes
  • 8 carxofes
  • 2 tassetes d’oli d’oliva
  • 1 gra d’all
  • Julivert
  • 1 ceba tendra
  • 1/2 tòfona*
  • 1 tomàtiga escalivada
  • Oli i vinagre
  • Sal i pebrebò (pebre negre)

*Si no us és fàcil trobar tòfona o no en voleu comprar perquè té un preu força elevat, la podeu substituir per unes gotes d’oli de tòfona, que és molt perfumat i aporta un gust ben característic.

Preparació:

Rentau i colau les gambes, salpebrau-les i reservau-les. Llevau el tronc i les fulles velles a les carxofes, tallau-les a làmines no gaire fines, salau-les i reservau-les. Amb 2 tassetes d’oli d’oliva, fregiu les gambes primer i després les carxofes. Col·locau-les en una palangana de servir; en una part, les gambes, en l’altra, les carxofes.

Feis una vinagreta amb oli, vinagre, l’all, el julivert, la tòfona picada, la ceba tendra, la tomàtiga pelada i picada, sal i una mica de pebrebò. Remenau-ho bé i ruixau les gambes i les carxofes amb la vinagreta.

Un consell: perquè les gambes conservin el sabor i la textura s’han de coure ben poc, només uns 5-10 segons per banda.

 

 Salut al plat… i bon temps!

Llegeix-ne més

Aprofitem les plantes silvestres: les ortigues (II)

Publicat dia 6 març 2015 nutrició i salut. plantes i fruits silvestres

L’altre dia, xerrant de desitjos primaverals, us vaig explicar com fer servir les ortigues a la cuina. Avui, perquè no hagueu d’esperar que passi l’hivern i pugueu aprofitar les bondats d’aquests herba durant tot l’any, em centraré en les seves propietats terapèutiques. Com a planta medicinal, l’ortiga (Urtica dioica) es coneix bé des de l’antiguitat. Diuen que els romans es flagel·laven les parts baixes amb rams d’ortiga per augmentar la virilitat (això millor que no ho proveu!), i els grecs les feien servir per combatre la tos, l’artritis, les infeccions, etc.

Els beneficis de prendre ortigues

Des d’un punt de vista nutricional, les ortigues destaquen pel contingut de fibra, clorofil·la, provitamina A, vitamines del grup B i minerals (ferro, calci, potassi, bor, silici…). A més, tenen altres principis actius que, juntament amb els nutrients que acabats d’esmentar, aporten múltiples beneficis a l’organisme:

  •  Són remineralitzants i reconstituents, per això són útils en casos d’anèmia, debilitat general i fragilitat òssia.
  • Tenen un alt poder diürètic i estimulen l’eliminació de toxines a través dels ronyons. Estan, doncs, molt indicades quan hi ha afeccions urinàries, gota, retenció de líquids, hipertensió, etc.
  • Com que són depuratives i diürètiques, també són recomanables en casos de sobrepès acompanyat de retenció de líquids.
  • A més d’afavorir la circulació sanguínia, regulen els nivells de sucre i de greixos en sang, de manera que són unes bones aliades contra la diabetis i el colesterol.
  • Són galactògenes, és a dir, estimulen la producció de la llet materna.
  • Gràcies a les seves propietats antiinflamatòries i astringents, també es fan servir externament per tractar problemes de dermatitis, faringitis, inflamacions articulars o òssies (reuma, contractures, mal de cervicals…).
  • Les arrels d’ortiga també es fan servir en el tractament de la hiperplàsia benigna de pròstata perquè alguns dels principis actius que contenen bloquegen l’acció de les hormones implicades en l’engrandiment de la pròstata.

En quines formes es poden prendre les ortigues?

  •  Amb les fulles i les arrels se’n fan infusions i decoccions. També es pot prendre el suc de la planta fresca.
  • Per a ús intern es comercialitza en forma d’extracte, de xarop i de tintura.
  • Per a ús extern se’n fan decoccions (banys, compreses, gargarismes, irrigacions vaginals…), alcohols de fregues (molt útil per a contractures) i també es pot fer servir el suc de la planta fresca (per exemple, aplicat en compreses sobre zones reumàtiques).

S’ha de tenir alguna precaució amb el consum d’ortigues?

Sobretot quan es prenen en forma concentrada (infusions o extractes) cal anar amb compte i consultar amb un especialista:

  • Si hi ha hipertensió arterial tractada amb fàrmacs cal vigilar amb l’ús de les ortigues com a diürètic.
  • En casos d’insuficiència renal o cardíaca, perquè es podria produir una descompensació tensional.

INFUSIÓ D’ORTIGUES, CUA DE CAVALL I CIVADA

Si voleu començar a familiaritzar-vos amb les ortigues com a planta medicinal, us propòs una infusió que també inclou el gra sencer de la civada (Avena sativa) i cua de cavall (Equisetum arvense). Aquesta barreja de plantes, a més de tenir un gust molt agradable, aporta beneficis com els següents:

  • És remineralitzant perquè conté magnesi, sillici i calci. A més, ajuda a regenerar el cartílag i a reforçar l’estructura òssia.
  • És depurativa i estimula el bon funcionament de l’organisme perquè ajuda a la desacidificació del medi intern.
  • És un bon reconstituent general.

 

cua de cavall, ortigues i civada

cua de cavall, ortigues i civada

Ingredients:

1 c.s. de civada

1 c.s. d’ortiga (fulles)

1 c.s. de cua de cavall

1 l d’aigua mineral

Ompliu un cassó amb l’aigua i, en fred, afegiu-hi les tres plantes indicades. Posau-ho al foc i quan arrenqui el bull abaixau el foc al mínim i deixau-ho bullir durant 15 min. A continuació, colau la infusió i abocau-la en un termos o en una ampolla de vidre. La podeu anar prenent al llarg del dia

Un consell: per aprofitar les propietats d’aquesta i altres infusions és recomanable no afegir-hi sucre, mel, ni altres edulcorants. A més, així podreu gaudir millor dels gustos de les diferents plantes que aneu tastant.

Esper que us agradi!

 

Salut al plat… i bones infusions!

 

Llegeix-ne més

Cuina d’hivern: el fajol

Publicat dia 6 març 2015 alimentació estacional. cuina d'hivern

Heu sentit a parlar de la rutina? No, no em referesc a tot allò que feim per costum i gairebé sempre de la mateix manera. Em referesc a un flavonoide que ajuda a reforçar els capil·lars i els vasos sanguinis. Avui us vull parlar d’un aliment que conté rutina i que hauríem de tenir al rebost durant l’hivern: el fajol (trigo sarraceno en castellà).

És un pseudocereal (no és de la mateixa família botànica que els cereals, però a la cuina el tractam com si ho fos) que convé molt en aquests dies de fred, especialment si pensau anar a passar el cap de setmana a la neu o si practicau esports de muntanya. De fet, és un aliment tradicional de països freds del nord d’Europa (per exemple Bretanya i Rússia) i també és molt típic a la Xina i al Japó, sobretot en l’elaboració dels fideus anomenats soba. Tot i que a casa nostra no és gaire conegut, es conrea a la Garrotxa, on tradicionalment es preparava en forma de farinetes i avui dia se’n recuperen receptes antigues i se’n promou l’ús en la cuina més creativa.

Què ens aporta el fajol?

  • És altament  nutritiu: aporta varietat de minerals (ferro, magnesi, potassi, calci, fòsfor) i proteïnes fàcilment assimilables i de gran qualitat. Convé que el tengueu en compte, doncs, si voleu seguir una alimentació més saludable, si heu decidit reduir el consum de carn o si sou vegetarians.
  • Com que és molt energètic està especialment indicat en èpoques fredes i és molt adequat per a esportistes, infants en època de creixement, dones embarassades i lactants, persones grans i convalescents.
  • També és un excel·lent aliat en èpoques de molta feina, estrès o cansament (físic o intel·lectual) perquè aporta vitalitat i ajuda a combatre la fatiga. Per aquests mateixos motius no es recomanable menjar-ne gaire a la nit.
  • El fajol també conté vitamines del grup B, per això ajuda a reforçar el sistema nerviós i pot resultar útil en casos d’ansietat o depressió.
  • El contingut de rutina del fajol fa que sigui especialment recomanable si patiu de varius, hemorràgies i altres problemes circulatoris com ara hipertensió i cel·lulitis, perquè també té propietats antiinflamatòries i antiedematoses.
  • Una altra propietat ben interessant de la rutina és que ajuda a eliminar l’excés de radiacions. Així doncs, després fer-vos radiografies animau-vos a introduir el fajol en el menú del dia.
  • Com que no conté gluten, és apte per a celíacs i, a més, és un bon aliat del sistema digestiu: neteja i reforça els intestins i ajuda a regular la gana.

Tothom pot menjar fajol?

Es recomanana que si és té febre o es presenten signes que, segons la medicina tradicional xinesa, es relacionen amb estats de “calor” s’eviti el consum de fajol. Així doncs, si soleu tenir la temperatura corporal alta, la cara vermella, patiu d’hipertensió, etc., el fajol no us convé. Així mateix, els infants petits, com que ja acostumen a tenir un bon to vital, n’haurien de menjar amb moderació.

Com es cuina el fajol?

Les formes més habituals en què trobareu el fajol són la farina (amb què es poden fer creps, pans…); diferents tipus de pasta (fideus soba i altres), i el gra sencer, que és la que trob més interessant des d’un punt de vista nutricional. Així, com que consumir el gra és la millor manera d’aprofitar-ne l’energia i els nutrients, avui us deix una recepta bàsica perquè sapigueu com heu de bullir el fajol sencer.

 fajol

FAJOL EN GRA BULLIT

Ingredients:

1 part de fajol / 2 parts d’aigua

1 pessic de sal marina

Preparació:

Rentau el fajol en un colador i posau-lo en una olla amb l’aigua i la sal. Posau-lo al foc amb l’olla tapada (amb una tapa que quedi ben ajustada) i quan començi a bullir abaixau el foc al mínim. Deixau-lo, sense remenar ni destapar, fins que l’aigua s’absorbeixi (20 min. aproximadament). Quan estigui ben cuit, abocau el fajol en una safata o recipient i esponjau els grans amb una forqueta perquè no s’aferrin.

Un cop tengueu el fajol cuit estarà a punt per fer hamburgueses, mandonguilles o croquetes vegetals; per barrejar amb estofats o saltejats de verdures; per afegir a sopes o cremes; etc.

Amb aquest tipus de cocció també podeu fer paelles de fajol amb verdures. Després de saltejar les verdures, es sofregeixen els grans de fajol i s’hi afegeix aigua o brou vegetal en les proporcions indicades en la recepta. A continuació es tapa i es deixa coure (tapat i sense remenar).

Si heu de fer croquetes o hamburgueses i voleu, per tant, que els grans quedin una mica més cuits i tous, podeu afegir una mica més d’aigua.

Un consell: per fer aquest tipus de coccions (per absorció) de cereals és molt útil fer servir un difusor per al foc i un rellotge que ens avisi quan el temps de cocció hagi passat. D’aquesta manera evitam que se’ns cremin els cereals o que ens quedem sense aigua abans d’hora.

 

 

Salut al plat… i feliç rutina!

 

Llegeix-ne més