Cuina d’hivern: verdura crua de temporada ben condimentada
Sembla que hem començat l’any amb virus que es passegen pertot arreu, així que és un bon moment per recordar que menjar fruita i verdura, a més d’ajudar-nos a equilibrar la dieta, reforça el sistema immunitari. Us sona allò de “que els aliments siguin la vostra medicina…”?
Segurament ja sabeu que es recomana consumir 3 racions de fruita i 2 de verdura al dia (ara diuen que si són més, encara millor, i segurament és cert). Sí, ho heu llegit bé: hauríem de menjar verdura cada dia… i més d’un cop al dia!
Si no hi ha problemes digestius que ho impedeixin, val la pena que una de les racions de verdura que consumim sigui crua; d’aquesta manera podrem aprofitar al màxim les vitamines i minerals que ens ajudaran a prevenir grips i refredats.
Verdura crua de temporada, ecològica i ben condimentada
Ara a l’hivern, per evitar que la verdura crua produeixi sensació de fred (especialment si sou persones molt fredoliques) o que resulti difícil de digerir, és molt recomanable afegir algunes espècies o condiments: el gingebre, l’all, la canyella, el comí, la farigola, etc. ens ajudaran a digerir millor i a compensar la fredor de la verdura crua.
També és important que les verdures que consumim siguin de temporada i, si és possible, ecològiques. Aquestes, com que són les que suporten les inclemències del temps d’hivern, són les que ens ajudaran a mantenir-nos en forma per evitar o superar virus i refredats.
El que jo acostum a recomanar és que aquesta verdura crua es mengi a l’hora de dinar, perquè la podrem digerir millor que si la menjam abans d’anar al llit. Les preparacions tipus cremes o sopes de verdura les podem reservar per al vespre: ben calentetes, ens ajuden a relaxar-nos i a dormir millor
Més enllà de les amanides…
Una de les maneres que ens venen abans al cap si pensam en com menjar la verdura sense coure és en forma d’amanida, però també la podem presentar d’altres maneres:
- verdura tallada a tires (tipus crudités) per a hummus, guacamole, etc. Podem fer tires d’api, pastanaga, rave, fonoll, ceba…
- en forma de carpaccio: de carxofes, de fonoll, de bolets…
- en forma de germinats, per afegir a entrepans, amanides, cremes…
- fulles d’escarola, ruca, rave, canonges, espinacs, etc. en entrepans, torrades…
- liquats o batuts de verdura i fruita (poma, api i espinacs; taronja i pastanaga; alvocat, poma i llimona…)
Tanmateix, si parlam de verdura crua, no podem deixar de banda les amanides, així que avui us en propòs una d’hivernal i ben acolorida (senyal que aporta vitamines i antioxidants) que combina fruita i verdura de temporada.
Amanida d’escarola, api, magrana i taronja
Ingredients:
- escarola
- troncs d’api amb les fulles
- magrana
- taronja
- Per amanir: oli de sèsam, gingebre fresc ratllat o en pols, salsa de soja
Rentau i tallau l’escarola (ben escorreguda) i l’api a trossets. Posau-los en un bol i afegiu-hi els grans de la magrana i la taronja tallada a trossos petits. Mesclau-ho bé i amaniu-ho un parell de minuts abans de menjar.
Salut al plat… i bon any!
Llegeix-ne mésCuina de tardor. Crema de carabassa amb moniato i rossinyols
Amb la tardor arriba el moment de reforçar el sistema immunitari i nodrir-nos bé per preparar l’organisme per al fred de l’hivern. Entre els aliments de temporada tenim una hortalissa que és una gran aliada de la nostra salut: la carabassa.
Per què és tan bona la carabassa?
- És beneficiosa per a la vista, perquè conté betacarotens que protegeixen de les cataractes i milloren la visió nocturna.
- També conté vitamina C i E, per la qual cosa es considera un potent antioxidant i ajuda en la prevenció contra el càncer.
- A més, les vitamines que conté ens ajuden a mantenir la pell en bon estat i a protegir les mucoses.
- Té propietats diürètiques i laxants i es digereix molt fàcilment, per això és un dels primers aliments que es poden introduir en l’alimentació dels infants.
Com es pot menjar la carabassa?
- Es pot fer crua (tallada ben prima o a tires) en amanides.
- És bona al forn, al vapor, fregida… com si fossin patates.
- Per fer pastissos dolços o salats, bunyols…
- Es pot saltejar barrejada amb altres verdures, llegums o cereals.
- I també és un ingredient excel·lent per fer estofats, sopes, purés…
Avui us propòs una crema que inclou altres ingredients d’aquesta temporada de tardor: els moniatos i els rossinyols. Així que ja ho sabeu, si us donen carabasses, lluny d’amoïnar-vos, podeu aprofitar per fer una crema tan nutritiva i deliciosa com aquesta.
Crema de carabassa i moniato amb rossinyols
Ingredients:
- Ceba
- Carabassa
- Moniato
- Llorer
- Aigua
- Oli d’oliva verge
- Sal i pebre bo (negre)
- Rossinyols
- All i julivert
Preparació:
Saltejau la ceba tallada a mitges llunes en oli d’oliva amb un pessic de sal. Quan estigui daurada, afegiu-hi la carabassa i el moniato tallats a daus. Cobriu-ho amb aigua i afegiu-hi una fulla de llorer. Retirau el llorer, afegiu-hi un pessic de pebre i triturau-ho amb el minipimer.
A part, sofregiu els rossinyols amb un pessic de sal. Quan hagin deixat anar tota l’aigua, afegiu-hi un raig d’oli i l’all trinxat. Quan siguin ben cuits, afegiu-hi julivert trinxat, rectificau de sal i remanau-ho bé.
Serviu la crema i afegiu 1 o 2 cullerades de bolets a cada plat o bol.
Salut al plat… i bona tardor!
Llegeix-ne mésCuina de primavera. Aprofitar (encara) els beneficis de les carxofes
Després de molts dies sense escriure, m’hi torn a posar amb l’inici de la primavera per recordar les bondats d’una de les verdures que ja fa dies que ens acompanya però que encara podrem aprofitar fins ben entrat el mes d’abril: la carxofa.
Ja sabeu que aquesta època de l’any és un bon moment per “fer neteja” i començar dietes depuratives o d’aprimament. Segons la medicina oriental, amb la primavera arriba el moment de tenir cura del fetge i ajudar-lo a eliminar les toxines que pot haver acumulat durant l’hivern i la tardor.
I què hi tenen a veure les carxofes, amb tot això? Doncs que són unes excel·lents aliades del fetge i, de retruc, aporten molts beneficis a tot l’organisme:
- Protegeixen el fetge i l’ajuden en les seves funcions de desintoxicació i eliminació. Per això les carxofes poden ser de gran ajuda en casos d’acne, síndrome premenstrual, al·lèrgies…
- També disminueixen els nivells de greixos en sang i, per tant, són recomanables en cas de colesterol elevat o hepatitis
- Com que són depuratives i contenen molta fibra, són molt adequades en les dietes d’aprimament.
- També ajuden en cas de retenció de líquids perquè són diürètiques.
- Augmenten la secreció de bilis i eviten la formació de càlculs, cosa que estimula i facilita els processos digestius.
A més de ser boníssimes de gust, les carxofes accepten preparacions culinàries molt diverses.
Com podem preparar les carxofes?
- Crues, en amanida o en carpaccio
- A la planxa o al forn, amb llimona i herbes
- Saltejades amb all
- Al vapor o bullides (acompanyades d’una salsa pesto, d’una vinagreta, de maionesa…)
- Arrebossades o fregides
- Poden ser un bon entrant, totes soles o amb altres verdures, i també I les podem fer servir com a ingredient en truites, arrossos, plats de pasta o altres cereals (mill, quinoa…) sopes, cremes, estofats… I combinen perfectament tant amb carn com amb peix. Què més es pot demanar?
Per si encara us falten idees, avui us deix un plat d’aquells tan bons de la cuina tradicional que combina productes de la terra i de la mar: lluç amb cloïsses i carxofes, o carxofes amb lluç i cloïsses, com us agradi més. Jo, ja us ho podeu imaginar, m’estim més aquesta segona opció ;).
- Carxofes (1 per persona, sigueu generosos)
- Llimona
- Lluç a filets o a rodanxes
- Cloïsses
- Ceba
- Farina de blat de moro
- Aigua (per a 4 persones, necessitareu aproximadament 1 tassó (got) d’aigua i 1 cullerada sopera de farina)
- Oli d’oliva verge
- Sal i pebre negre
Preparació:
Rentau les carxofes, treis la part dura del tronc i les fulles exteriors i tallau-les en vuit. Ruixau-les amb unes gotes de suc de llimona. Sofregiu-les en una cassola de fang amb oli d’oliva a foc lent i quan siguin una mica rosses, afegiu-hi la ceba picada, sal i pebre. Quan la ceba sigui ben cuita, afegiu-hi els trossos de lluç i l’aigua amb la farina diluïda (per espesseir el brou que quedi). Deixau-ho fer xup-xup uns minuts amb la cassola tapada per acabar de coure el peix i al final de la cocció afegiu-hi les cloïsses. Apagau el foc i deixau-ho reposar un parell de minuts amb la cassola tapada.
Salut al plat… i bona entrada de primavera!
Llegeix-ne més
Cuina d’estiu: ajoblanco amb poma i cireres
Teniu calor? Heu tastat mai l’ajoblanco? Idò aprofitau per refrescar-vos endinsant-vos del tot en l’estiu amb aquesta sopa freda que és boníssima, molt nutritiva i súper saludable.
Per què és tan saludable menjar ajoblanco?
- Les ametlles, que són l’ingredient bàsic d’aquesta sopa o crema freda la converteixen en un aliment molt nutritiu: són una de les fruites seques més riques en calci i també aporten altres minerals com zinc, manganès, ferro, coure, magnesi… Per tant, és perfecte per als dies que fa tanta calor o per quan practiqueu algun esport o activitat física. Us ajudarà a no deshidratar-vos i a recuperar forces.
- Les ametlles també contenen àcid fòlic i vitamina E, que té un alt poder antioxidant. I els greixos saludables que aporten ajuden a regular els nivells de colesterol.
- Així que ja ho sabeu, oblidau-vos de si les ametlles engreixen o són massa calòriques; si no n’abusau, els beneficis són tants que val la pena incorporar-les a la dieta habitual i amb la sopa que us propòs avui teniu una bona manera de consumir-les a l’estiu.
- A més, l’ajoblanco es fa amb all cru, que, com ja sabeu, és un d’aquells aliments que ho cura tot: és anticancerigen, antibacterià, antifúngic, antivíric… I, sempre que us agradi, té un gust boníssim. Si us repeteix o us costa de digerir, us recoman que en tragueu el germen (la part interna que es pot separar).
- I també porta oli d’oliva verge (l’anomenat “or del Mediterrani”) amb reconegudíssimes propietats antioxidants i que ajuda a la bona salut cardiovascular.
- I encara hi heu d’afegir les virtuts de la fruita, que us aportarà vitamines, antioxidants, minerals i sucres dels bons.
Ajoblanco (sense pa) amb poma i cireres
En aquesta versió de l’ajoblanco he optat per substituir el pa de la recepta tradicional per més quantitat d’ametlles i una poma. D’aquesta manera la crema queda més lleugera, un puntet més dolça i és apta per a persones al·lèrgiques al gluten o que no el toleren bé.
I com que estam en ple estiu, en lloc de posar-hi grans de raïm, com és tradició, hi pos trossets de cirera. Queda deliciós!
Ingredients:
- 1 o 1’5 l d’aigua
- 1 poma
- 200 g d’ametlla marcona sense pell (remullades prèviament durant unes 2 hores)
- 1 gra d’all
- oli d’oliva verge
- vinagre de Mòdena
- sal marina
- pebre negre (opcional)
- trossets de cirera com a guarnició
Preparació:
Pelau i tallau la poma i posau-la juntament amb l’aigua i tots els altres ingredients en una batedora de tassó (si no en teniu, podeu fer servir la batedora normal). Triturau-ho bé fins que quedi una crema i rectificau d’aigua (segons si us agrada més o menys espessa) i de condiments.
Deixau refredar la crema a la gelera i serviu-la en bols amb els trossets de cireres per acompanyar.
Salut al plat… i bon estiu!
Llegeix-ne mésPer Sant Jordi, llibres i roses per regalar… i també per menjar!
Voleu celebrar Sant Jordi amb unes flors ben especials? Avui us propòs la recepta d’unes roses comestibles que inclouen un ingredient molt típic de la gastronomia mallorquina: la sobrassada. Tant si us agrada el dolç com si sou més de salat, aquestes roses amb poma i sobrassada us encantaran. Sí, sí, ho heu llegit bé, duen sobrassada… però de la bona!
Potser dubtau de si és bo o no menjar sobrassada… heu de pensar que la sobrassada pot tenir cabuda en el conjunt d’una dieta equilibrada sempre, evidentment, que no se n’abusi i que sigui de bona qualitat. A més de ser deliciosa, la sobrassada és energètica i nutritiva, aporta proteïnes, vitamines del grup B i ferro.
Roses de poma i sobrassada
Ingredients:
- 1 làmina de pasta de full rectangular (sense greixos hidrogenats)
- 1 o 2 pomes vermelles
- Confitura de maduixa
- Sobrassada
Preparació:
Rentau la poma, treis-ne el cor i tallau-la per la meitat (sense pelar-la). De cada meitat, feis-ne làmines molt fines en forma de mitja lluna. Posau un cassó al foc amb aigua i la poma fins que estigui a punt de bullir. Colau-ho i reservau-ho.
Empolsimau de farina el taulell, estirau-hi la pasta de full de manera que us quedi un rectangle ben prim. Tallau-lo a tires allargades d’uns 7 cm d’ample.
En un bol, barrejau la sobrassada (la podeu escalfar una mica al microones) amb la confitura. Pintau cada tira de pasta amb aquesta barreja i afegiu-hi els trossos de poma de manera que cobreixin la meitat de la pasta i la pell quedi per fora.
Enrotllau la pasta amb les pomes per anar formant les flors. Col·locau-les en motlles de magdalenes i posau-les al forn a 190º durant uns 45 minuts.
Salut al plat i bon Sant Jordi!
Llegeix-ne més
Cuina de primavera. Els pèsols: un tresor molt nutritiu
Diuen que la primavera meteorològica ja ha començat, i deu ser ver perquè al balcó de casa ja hem vist les primeres marietes, que cada any vénen amb el temps primaveral.
I amb aquesta estació també arriba el moment ideal per menjar pèsols, una hortalissa deliciosa i plena de nutrients que estarà en plena temporada fins al mes de maig.
Per què són tan bons els pèsols?
Si tenim en compte els nutrients que ens aporten, els pèsols són una de les verdures més completes que hi ha perquè -a més de vitamines (B, C i betacarotens) i minerals (àcid fòlic, ferro, zinc, fòsfor…)-, contenen proteïnes. En realitat pertanyen a la família de les lleguminoses per
ò quan són frescos s’assemblen més a les verdures.
Els pèsols són especialment rics en vitamines del grup B, especialment en B1 o tiamina. Aquestes substàncies són essencials per al bon funcionament del sistema nerviós: ajuden a dormir bé i a millorar l’estat d’ànim. Per tant, convenen molt a persones que pateixen estrès mantingut o que tenen dificultats per relaxar-se o descansar bé.
Com que aporten grans quantitats de fibra soluble regulen els nivells de colesterol, milloren l’estat de la flora intestinal i el funcionament del sistema digestiu.
A més, també contenen substàncies que afavoreixen la circulació sanguínia i redueixen el risc de patir infarts i embòlies.
Els hidrats de carboni que contenen els pèsols regulen els nivells de sucre en sang, de manera que estabilitzen els nivells de glucosa i aporten sensació de sacietat.
Com convé cuinar els pèsols?
Per aprofitar-ne bé els nutrients i conservar-ne la textura i el gust, com passa amb la majoria de les verdures, s’han de coure molt poca estona (que quedin cruixents). El millor, doncs, és escaldar-los o bullir-los un parell de minuts. Així que ja ho sabeu, si voleu fer pèsols amb patates, bulliu bé les patates i afegiu els pèsols al final de la cocció!
Per no passar-vos en coure’ls, escaldau els pèsols i després incorporau-los a saltejats de verdures, arrossos, sopes, pastissos, flams de verdura… Hi podeu afegir espècies i herbes aromàtiques al gust: els pèsols combinen molt bé amb all, ceba tendra, pebre negre, menta, moraduix, llorer, etc.
Un cop escaldats, queden boníssims saltejats i barrejats amb altres ingredients com, per exemple, ou dur, pernil salat, cansalada, botifarra negra o botifarró, sobrassada, algues, fruita seca o llavors, etc. N’hi ha per triar i remenar…
Els pèsols frescos i ben tendres són deliciosos crus, en amanides. Combinen molt bé amb maduixes (també molt primaverals) i enciam o ruca, per exemple. També hi podeu afegir peixos fumats o algun formatge fresc o mató.
Cal recordar que els pèsols congelats perden més de la meitat dels nutrients que contenen. Així doncs, és molt recomanable aprofitar-los ara, que n’és temporada. Si teniu temps, la millor opció és comprar-los amb clovella i pelar-los. Si demanau als petits de la casa que us ajudin, segur que s’ho passaran bé i aprendran a valorar més aquest aliment… i si no teniu petits, sempre podeu prometre un bon àpat primaveral a qui us vulgui donar un cop de mà.
Salut al plat… i bon temps de primavera!
Aliments estrella de temporada: la família de les crucíferes
Digueu-li naps, digueu-li cols… les hortalisses de la família de les crucíferes (bròquil, cols de Brussel·les, coliflor, col llombarda, rave, nap, etc.) són un dels grans tresors de la nostra gastronomia.
Tot i que fins no fa gaire es pensava que aquests productes eren de poca categoria, avui dia es considera que les crucíferes són súper aliments, especialment per les seves propietats i els beneficis que ens aporten. Ah, i a més de ser saludables, les cols i companyia són econòmiques i molt versàtils a la cuina. Què més voleu?
Per què és tan bo menjar crucíferes?
- Primer de tot, perquè tenen reconegudes propietats anticancerígenes. Contenen unes substàncies, els glucosinolats, que són útils per prevenir i tractar diferents tipus de càncer.
- Les crucíferes també són uns potents antioxidants perquè contenen betacarotens, vitamina C, seleni i vitamina E.
- A més, ajuden a desintoxicar l’organisme: aporten fibra, estimulen el funcionament del fetge i protegeixen la mucosa de l’estómac i dels intestins.
Com s’han de consumir les crucíferes?
Pel que fa a la freqüència de consum, si volem aprofitar tots els beneficis de les crucíferes, l’ideal seria menjar-ne 2 o 3 cops per setmana.
Pel que fa a la manera de cuinar-les, convé menjar-les crues o poc cuites (al vapor o saltejades) perquè els glucosinolats es poden destruir amb les temperatures elevades. Potser encara no estam gaire avesats a menjar segons quines verdures crues o al dente, però us assegur que val la pena, tant si pensam en el valor nutricional i les propietats d’aquests aliments, com si ens interessa la textura i el gust dels plats que preparem.
I perquè us hi aneu acostumant, aquí teniu unes quantes propostes de plats deliciosos i ràpids de fer en què podeu fer servir crucíferes crues o poc cuites:
– Amanida de bròquil o coliflor amb oli d’oliva verge, suc de llimona i all trinxat (o all en pols). Us recoman que talleu la verdura ben petita i l’amaniu una estoneta abans de menjar.
– Amanida de col, poma, panses i pinyons. Tallau la col ben fina, barrejau-la amb els altres ingredients i amaniu-la amb all sofregit amb oli d’oliva, vinagre de Mòdena i un pessic de sal.
– Col saltejada amb all tendre i gingebre fresc. Quan apagueu el foc, afegiu-hi un raig d’oli de sèsam i de tamari o salsa de soja.
– Cols de Brussel·les al vapor amb vinagreta de taronja i all sofregit.
– Truita de tronc de bròquil. Val la pena aprofitar-lo: només l’heu d’escaldar o coure al vapor un parell de minuts i fer-ne una truita.
– També podeu aprofitar el tronc del bròquil o de la coliflor per fer una amanida. El podeu ratllar o tallar-lo ben prim i barrejar-lo amb raves, pastanaga ratllada, poma…
– I no us oblideu dels raves i dels naps, que també són molt bons en amanides (ratllats o tallats ben prims) o com a crudités per acompanyar hummus, per exemple.
Si optau per bullir les cols o les altres verdures de la família, el millor el millor és aprofitar l’aigua de la cocció. En aquest cas també teniu moltes opcions, la majoria més tradicionals: podeu fer brous, cremes de verdures (de naps, de coliflor…), sopes mallorquines, sopa juliana, etc.
Atenció: les persones que tenen hipotiroïdisme han de moderar el consum de crucíferes crues perquè poden inhibir el funcionament de la tiroides interferint en l’absorció i l’aprofitament del iode.
Salut al plat… i bones cols!
Llegeix-ne mésPer festes (també) més verdures i fruites de temporada
Segurament les verdures i les fruites no són els ingredients que primer us vénen el cap quan pensau què menjareu durant les festes de Nadal. Tanmateix, des de Salut al plat us vull proposar que, també en aquests dies en què ens reunim al voltant de la taula i la gastronomia té tant protagonisme en la majoria de cases, les verdures i les fruites estiguin presents en tots els àpats.
Val la pena recordar que les verdures, les hortalisses i les fruites haurien de constituir la base de la nostra alimentació, fins i tot (o, millor dit, sobretot) quan és festa!
- Des d’un punt de vista nutricional, ens aporten energia, vitamines, minerals, fibra…
- Tenen propietats medicinals que ens ajuden a equilibrar l’organisme i a mantenir un bon estat de salut.
- Si parlam de preparacions culinàries, només que tenguem una miqueta d’imaginació, podem trobar moltíssimes i delicioses possibilitats.
- I a part dels beneficis que ens aporta a la salut, convé recordar altres bons motius per moderar el consum de productes animals i augmentar el de vegetals: és més econòmic, més ecològic i més sostenible (ja sabeu que és important consumir productes de proximitat i, sempre que sigui possible, ecològics).
Avui, en lloc de proposar-vos la recepta d’un plat concret, us deix una llista de preparacions en què les hortalisses i les fruites de temporada són protagonistes. Algunes són entrants, d’altres poden servir d’acompanyament o de plat principal (si voleu compensar l’excés del dinar fent un soparet lleuger), n’hi ha que es poden menjar com a postres o també com a entrant, en podeu fer versions… Esper, doncs, que aquestes propostes us agradin i us inspirin.
- Sopa de ceba o d’all amb farigola.
- Crema de carabassa amb bolets.
- Crema de nap o de xirivia.
- Crema de porros i patata (vichissoise).
- Amanida d’escarola (amb all sofregit, panses i pinyons).
- Amanida d’escarola amb poma i api.
- Amanida d’escarola amb magrana i ruca.
- Carxofes al vapor amb salsa de fruita seca.
- Carxofes saltejades amb all i romaní.
- Coliflor al vapor amb salsa de tahin (puré de sèsam).
- Xips de moniato o de xirivia.
- Puré de nap (o de xirivia) i patata.
- Puré de moniato/ moniato al forn/ al vapor.
- Magrana amb taronja i menta.
- Taronja amb canyella.
- Poma saltejada (o al forn) amb gingebre o canyella.
- Sorbet de mandarina amb menta.
- Sorbet de llimona amb gingebre.
Salut al plat… i bones festes!
Llegeix-ne mésAprofitem els tresors de la nostra cuina: les tàperes
Ara no és temps de collir-ne, però com que se’n fan conserves que duren tot l’any, aprofit que han inclòs les tàperes en el Registre d’Aliments Tradicionals de les Illes Balears per parlar-vos d’aquest fruit tan preuat en la nostra gastronomia.
Pel que fa als usos culinaris de les tàperes, a Mallorca és típic incorporar-les en plats ben diferents, des de pa amb oli fins a guisats, com la llengua amb tàperes. En altres indrets del Mediterrani, on també són un ingredient tradicional, se solen fer servir en salses que acompanyen plats de pasta o carn, en amanides, en pizzes…
Més enllà d’aquestes tradicions de la gastronomia mediterrània, les tàperes tenen propietats medicinals que val la pena tenir en compte:
- són aperitives, estimulen la digestió i protegeixen el fetge,
- contenen flavonoides amb propietats antiinflamatòries que milloren la salut de les articulacions, afavoreixen el sistema cardiovascular i protegeixen contra diferents tipus de càncer per les seves propietats antioxidants.
En la recepta que us deix avui, les tàperes són l’ingredient principal d’una vinagreta que combina molt bé amb diferents tipus de carn (freda o calenta). Jo la faig sovint per acompanyar el pollastre que em queda quan faig brou. Així que, si sou dels que us agrada la sopa i procurau tenir brou sempre a punt, ja teniu una altra manera d’aprofitar la carn que hi poseu (no s’ha de llençar res, tot s’aprofita!). A més, aquesta salsa, com que porta altres vegetals i oli d’oliva, és una bona font de vitamines i antioxidants… deliciosa i saludable!
Vinagreta de tàperes amb api i ceba tendra
Ingredients:
- 3 o 4 c.s. de tàperes
- 1 branca petita d’api
- 1 ceba tendra
- 1 branca de julivert
- 1 tomàtiga de ramellet
- 1 c.p. de mostassa
- Oli d’oliva
- 1 pessic de sal
Preparació:
Netejau la ceba, l’api, el julivert i la tomàtiga i tallau-los a trossets. Posau tots els ingredients en una picadora elèctrica i triturau-los bé fins que quedin emulsionats.
Necessitareu més o menys oli segons la textura que vulgueu obtenir. Si la salsa us queda massa espessa, podeu afegir-hi una mica d’aigua.
Si us sobra salsa, la podeu guardar en un pot hermètic a la nevera (màxim 5 dies) i així la tendreu a punt per fer-la servir en àpats diferents quan us vengui de gust: amb torrades amb alvocat, amb peixos fumats o marinats, amb amanides d’escarola o endívies, amb verdures a la planxa o al vapor (queda boníssima amb les carxofes!)…
Salut al plat… i bones tàperes!
Llegeix-ne mésCuina de tardor-hivern: recomanacions nutricionals per al fred
Fa quatre dies que anàvem amb màniga curta però avui ja han caigut els primers flocs de neu als Pirineus i també en alguns indrets de la Serra de Tramuntana… Ja ha arribat el fred! I diuen que demà encara en farà més, així que és un bon moment per recordar alguns consells que us ajudaran a estimular el sistema immunitari i a evitar refredats i grips.
Què hem de menjar quan fa fred?•
- Aquests dies convé potenciar l’ús d’alguns aliments que nodreixen i reforcen l’organisme. Són especialment interessants el sèsam negre, les algues i el miso. Aquest darrer, a més de ser molt nutritiu, escalfa el cos i manté la flora bacteriana en bon estat. Quan fa fred és millor emprar el hatcho miso, que podeu incorporar en brous vegetals o de peix, i també en cremes o purés de verdura.
- Hortalisses com l’escarola, el nap, l’api, la col, la xirivia, el bròquil, la carabassa, el moniato..., ens ajuden a seguir una dieta equilibrada (que ja sabeu que s’ha de basar en verdures i fruites de temporada) i aporten antioxidants, vitamines i minerals que ens nodreixen i estimulen el sistema immunitari. I que no faltin l’all i la ceba, amb reconegudes propietats medicinals preventives i curatives.
- I pel que fa a les fruites, ara ja vénen les taronges, les mandarines, les aranges… amb tots els beneficis antioxidants i immunoestimulants de les seves vitamines. Ah, i no us oblideu de les llimones, que podeu fer servir per amanir, en infusions, en liquats, etc. Podeu trobar més informació sobre els cítrics en dues entrades de Salut al plat de gener del 2015, en què parl de les llimones i les taronges, respectivament.
- És un bon moment per incrementar el consum de cereals integrals, que aporten escalfor, energia i són molt nutritius. Quan fa fred els més adequats són l’arròs integral de gra curt, el mill, la civada, la quinoa i el fajol (especialment adequat per als dies més freds).
- I no us oblideu de consumir greixos de bona qualitat: oli d’oliva verge, de llavors sense refinar, fruita seca, llavors… Són una bona font d’energia, antioxidants, vitamines i minerals i també ajuden a assimilar millor els nutrients d’altres aliments.
- També és molt recomanable fer servir herbes i espècies com la farigola, el romaní, el gingebre, la nou moscada, la canyella i el clau. Són digestives i us ajudaran a evitar i combatre constipats. Si un dia agafau fred, preparau una infusió barrejant algunes d’aquestes espècies o incorporau-les a un brou, ja veureu com tot d’una entrau en calor!
Com hem de cuinar quan fa fred?
Pel que fa a les preparacions culinàries i estils de cocció més adequats, és el moment de fer brous, sopes, estofats… i altres plats que demanen coccions i foc lent (verdures i peix al vapor, rostits al forn, guisats de llegum amb hortalisses…).
Això no vol dir que hagueu de deixar de menjar amanides: si trobau que fa massa fred, les podeu fer amb la verdura escaldada o cuita al dente. Una altra bona opció és afegir-hi espècies o condiments que ajudin a escalfar (pebre negre, gingebre, curry…).
I perquè la fruita no resulti tan freda i sigui més fàcil de digerir, també li podeu donar un toc d’escalfor coent-la o condimentant-la: pomes o peres al forn, al vapor o saltejades; taronges amb canyella; magranes o plàtans amb gingebre ratllat…
I procurau tenir a mà infusions d’herbes i espècies que us aniran molt bé per mantenir l’organisme ben hidratat, fer passar el fred i millorar els símptomes de possibles constipats i grips.
I recordau que diuen que els refredats tarden set dies a curar-se si anam al metge… i una setmana si no hi anam!
Salut al plat… i bons dies de fred!