APROFITEM LES PLANTES SILVESTRES: LES ORTIGUES
Publicat dia 9 febrer 2015 alimentació estacional. cuina de primavera. cuina tradicional. plantes i fruits silvestres


Heu provat mai de desitjar alguna cosa ben fort perquè es compleixi? És ben cert que de vegades funciona… Aquests dies fa tant de fred, però, que crec que per moltes ganis que tengui que l’hivern passi aviat, el bon temps encara tardarà a arribar. Per donar més força a aquests desitjos primaverals, avui us parlaré de les ortigues, una de les plantes que hauríem de tenir ben present a la cuina just quan s’acabin les fredors de l’hivern i encetem la primavera.
Les ortigues, per la seva acció urticant, sempre han estat considerades una mala herba. Segur que alguna vegada heu sentit el refrany “entre mals companys i ortigues, mal calçat no t’hi estigues”, o aquest altre: “mala ortiga, sempre espiga”, que es refereix a la gran capacitat de propagació de les coses dolentes.
Us assegur, tanmateix, que les ortigues no són gens dolentes, al contrari: són unes males herbes ben bones perquè contenen una gran quantitat de nutrients (clorofil·la, vitamines, minerals…) que aporten molts beneficis. Són tonificants, depuratives, diürètiques, antiinflamatòries… La llista és llarga, així que per no estendre’m massa avui em centraré en els usos culinaris i un altre dia ja parlarem dels usos medicinals d’aquesta herba que sempre ha tengut una immerescuda mala fama.
Així doncs, les ortigues es mengen?
Són comestibles, sí; de fet, les ortigues són un ingredient que s’ha fet servir des de ben antic a la nostra cuina i avui dia encara és present en receptes casolanes d’aquelles “de tota la vida” (sé que per Valldemossa en fan unes sopes boníssimes).Tot i que en alguns indrets hi ha la creença que si s’agafen entre les mans i s’estrenyen ben fort aguantant la respiració no produeixen coïssor, us recoman que seguiu aquestes indicacions: protegiu-vos amb guants i tallau-les amb unes tisores. Un cop tallades, convé deixar-les reposar devers una hora. Tot seguit se’n treuen les tiges més gruixades (encara amb guants) i les fulles ja estaran a punt per escaldar o bullir (segons el tipus de plat que vulgueu fer).
Quan es couen, les fulles de les ortigues perden la capacitat urticant, per això les podeu menjar ben tranquils. Són bones per preparar sopes, cremes, truites, saltejats, etc
Com les podem cuinar?
Per fer una crema d’ortigues només heu de fer un sofregit de ceba o porro, afegir patata tallada, aigua, un pessic de sal i fer-ho bullir fins que sigui cuit. Gairebé al final de la cocció, afegiu-hi les fulles de les ortigues (només han de bullir 3 o 4 minuts, perquè si es couen massa s’oxidarien) i ja ho teniu a punt per triturar.A Mallorca hi ha qui, a l’hora de menjar, hi posa trossets de sobrassada fregida. Teniu altres opcions: una mica d’all trinxat sofregit; un grapat de pinyons o d’ametlles torrades capolades; formatge de cabra; parmesà ratllat…
Són bones amb sopes de brou de verdura i pasta (o sèmola, o tapioca…) i també es poden afegir a la sopa juliana…
Per fer la truita d’ortigues escaldau-les abans i ja les tendreu a punt. Queda boníssima amb all trinxat, com si féssiu una truita d’espinacs.
Tastau-les saltejades amb panses i pinyons… o barrejades amb altres verdures (carxofes, ceba, all tendre…).
D’ortigues se’n fan arreu: creixen en voreres de camins, barrancs, marges de boscos, sembrats… En molts indrets ja fa dies que han començat a brotar, així que preparau les tisores i els guants per quan el fred minvi i comencem a sentir l’olor de la desitjada primavera.

 

Salut al plat… i bons desitjos!  

Llegeix-ne més

APROFITEM UN DELS TRESORS DE LA NOSTRA CUINA: LES LLIMONES
Publicat dia 21 gener 2015 fruites


Moltes vegades ens costa valorar les coses bones que ens envolten perquè les tenim massa a l’abast. Jo crec que amb les llimones ens passa això: estan incorporades a la nostra cultura gastronòmica i culinària, i (tant si vivim en un entorn rural com urbà) formen part del nostre paisatge habitual, de manera que ja no els tenim la consideració que es mereixen. Val la pena recordar que les llimones sempre han estat (i encara són) un dels ingredients estrella de molts remeis naturals, tal com es reflecteix en refranys populars com aquests:

– Aire, sol, all i llimona, poca feina al metge dóna.
– No hi ha medecina més bona que ceba, all i llimona.
– Suc de llimona, medecina bona.
– Llimona i all, metges al carall
foto: @lacomba

Entre les propietats medicinals de les llimones podem destacar:

·         aporten vitamines i minerals
·         tenen un alt poder depuratiu i desintoxicant
·         són alcalinitzants (ajuden a equilibrar el PH de l’organisme)
·         reforcen el sistema circulatori
·         estimulen el sistema immunitari
·         tenen propietats antioxidants i anticancerígenes
·         contribueixen a la bona salut del sistema digestiu
 …………………………………………..
Un dels remeis casolans més populars fets a base de llimona és el sèrum casolà (que pot substituir perfectament el que venen a les farmàcies). Segur que us serà molt útil, sobretot aquests dies, que hi ha passa de grip de panxa.
Ingredients:
1l d’aigua mineral
el suc d’1 llimona
un pessic de sal marina (sense refinar)
½ c. p. de bicarbonat
2 c. s. de sucre integral
Es dissolen tots els ingredients en l’aigua i es va prenent durant tot el dia.
Aquest remei evita la deshidratació de l’organisme perquè ajuda a recuperar els minerals i l’aigua que es perd en casos de vòmits i diarrea. És molt adequat per als infants, perquè són més sensibles a la pèrdua de líquids.
Podeu fer servir aquesta mateixa preparació com a beguda isotònica durant o després de l’esport o d’activitats físiques intenses. Resulta més barata i natural que les begudes d’aquesta mena que podeu trobar als supermercats. Si en voleu variar el gust, hi podeu afegir suc de taronja o de poma, una mica de mel o una mica més de sucre. Ja veureu com us ajuda a recuperar-vos!
Com podem consumir les llimones per aprofitar-ne els beneficis?
A l’hivern no és gaire recomanable beure suc de llimona perquè ens refredaria massa, és millor que el reservem per a l’estiu. Quan fa fred, una bona manera d’aprofitar-ne els beneficis ésprendre mig got d’aigua tèbia amb suc de llimona en dejú. A més d’aportar vitamines i minerals, aquest remei ajuda a depurar l’organisme i a mantenir la salut del sistema digestiu. Un consell: perquè no desgasti l’esmalt dental és recomanable  beure-ho amb palleta.
També podeu afegir suc de llimona o trossos de llimona a moltes preparacions culinàries: plats a base de peix o de pollastre, amanides vegetals o de fruites, liquats o sucs naturals, sorbets, etc.
I, com ja us vaig comentar en parlar de les taronges, aprofiteu-ne la pell. La pell de llimona conté molts olis essencials que destaquen per les seves propietats antioxidants i fa aquella olor tan agradable que, si la ratlleu, us permetrà aromatitzar amanides, infusions, sucs, etc.
Sabíeu que els olis essencials de la llimona també ajuden a millorar l’estat d’ànim?. Si algun dia esteu tristos o baixos de moral, podeu ensumar llimones o optar per una solució que potser us resultarà més pràctica i eficaç: aconseguir una ampolleta d’oli essencial de llimona i fer servir un cremador o un difusor d’olis essencials.
Recordeu que, sobretot si n’aprofiteu la pell, és important que siguin ecològiques. De llimones, en podeu trobar arreu però les millors del món són les de Sóller… o això diuen. 
Salut al plat… i sol, i llimones!
Llegeix-ne més

JA HAN ARRIBAT LES TARONGES
Publicat dia 14 gener 2015 alimentació estacional. cuina d'hivern. fruites

Diuen que s’acosten dies d’hivern de veres, de molt de fred. Aprofiteu per omplir el rebost de taronges, que ara estan en el millor moment!
Segur que ja sabeu que el contingut de vitamina C de les taronges estimula les defenses de l’organisme i ajuda a millorar els estats gripals i els refredats.
Quins altres beneficis ens aporten les taronges?
  •  A més de vitamina C, les taronges contenen substàncies amb capacitat antioxidant i antiinflamatòria. Aquests components són uns aliats excel·lents contra els radicals lliures i serveixen per prevenir malalties degeneratives i per lluitar contra molts tipus de càncer.
  • La vitamina C afavoreix l’absorció del ferro, per tant les taronges convenen molt tant si prenem suplements de ferro com quan mengem aliments que contenen aquest mineral, per facilitar-ne l’assimilació.
  • També aporten vitamines del grup B, que són fonamentals per a la bona salut del sistema nerviós.
  • Les taronges contenen potassi, que estimula l’eliminació de líquids i regula la tensió arterial.
  • La fibra que ens aporten (si les mengem senceres o afegim la polpa al suc) ajuda a estimular el sistema digestiu i a regular el colesterol.
Per tots aquests motius es recomana consumir taronges i altres cítrics (llimones, mandarines, clementines…) de manera regular.
Com podem consumir les taronges?
  • Per a moltes persones, una bona manera de començar el dia és prendre un suc de taronja o menjar una taronja sencera. També és cert, però, que hi ha força gent que no tolera bé l’acidesa de la taronja en dejú. En aquests casos, pot anar millor prendre aigua amb suc de llimona (les llimones es mereixen una propera entrada del blog!) o esmorzar primer i a mig matí menjar la taronja o beure el suc.
  • Una altra opció, especialment recomanable per a les persones que volen perdre pes, és menjar una taronja a mitja tarda. Aquest berenar lleuger i nutritiu els permet arribar al sopar sense tenir tanta gana.
  • També és molt interessant, sobretot per les propietats anticancerígenes que aporta, (i també perquè resulta deliciós) afegir taronja a les amanides i a les verdures, ja sigui tallada a trossos o fent servir el suc per amanir. Per exemple, podem fer una amanida de taronja, ceba i escarola, o unes carxofes al vapor amb una salsa de taronja…
Important: no hauríem de barrejar la taronja amb aliments que contenen midó.  En aquest grup incloem algunes hortalisses (pastanaga, carabassa, patata…); carbohidrats (pa, patates, llegums, cereals…); les fruites més dolces (plàtans, figues, prunes,…) i la fruita seca. La combinació de l’àcid del cítric amb el midó fa que es produeixin fermentacions que alteren la digestió i impedeixen l’assimilació dels nutrients.
  • I no us oblideu de la pell, on hi ha els olis essencials, que podeu emprar per aromatitzar molts plats i begudes, com ara infusions. Una recomanació: afegiu pell de taronja ratllada a les amanides, d’aquesta manera n’aprofitareu al màxim les propietats antioxidants i antiinflamatòries.
Com triar les taronges?
Recordeu que és molt important que la fruita no hagi estat tractada amb pesticides ni altres productes tòxics, i encara més si en voleu aprofitar la pell. També convé evitar, sempre que es pugui, les taronges encerades i que han passat per càmeres de conservació.

He de dir que al mercat de Barcelona on acostumo a comprar no és gaire fàcil trobar taronges de qualitat i encara menys ecològiques. Aquest Nadal passat, però, vaig tenir l’ocasió de menjar clementines i mandarines de veres, de les bones: de Sóller, ecològiques, acabades de collir… i en un entorn privilegiat!

El meu amic Xisco em va dur a visitar els horts de Can Bossa: les taronges encara eren una mica verdes, però ara ja les cullen; i també tenen llimones (que venen durant tot l’any). Així que ja ho sabeu, si teniu la sort de tenir-ho a mà, a l’Horta de Sóller podeu trobar taronges ecològiques i boníssimes per omplir el rebost de salut durant l’hivern. I aprofiteu per fer una passejada per la Serra de Tramuntana, que això també fa salut!

Els horts de Can Bossa
Salut al plat… i bones taronges!
Llegeix-ne més

CUINA D’HIVERN: PER CAP D’ANY, SOPA DE CEBA
Publicat dia 30 desembre 2014 alimentació estacional. cuina d'hivern. sopes i cremes


Encara no sabeu què fareu demà per sopar? Us proposo un entrant deliciós i molt nutritiu: SOPA DE CEBA AMB OUS DE GUATLLA I TÒFONA NEGRA.
Ara que ja fa fred i tenim els Pirineus i la Serra de Tramuntana ben emblanquinats, segur que us vindrà de gust començar el sopar de cap d’any amb un entrant ben calentet. I com que de receptes de sopa de ceba n’hi ha moltes versions, us en proposo una de ben festiva, perquè la darrera nit de l’any s’ho val. Els ous de guatlla i la tòfona li donen un gust i un aroma molt especial. Segur que us encantarà!
Ingredients:
– cebes (aproximadament 1 per cap)
– sal marina
– oli d’oliva verge extra
– aigua filtrada o mineral
– 1 fulla de llorer
– llesquetes de pa torrat
– ous de guatlla (1 per cap)
– tòfona negra
– sal marina
 
Preparació:
Peleu les cebes i talleu-les a llunes ben fines. Sofregiu-les en una olla amb un raig d’oli i un bon pessic de sal. Quan estiguin ben daurades, afegiu-hi l’aigua i el llorer. Porteu-ho a ebullició i deixeu-ho bullir a foc lent fins que la ceba sigui ben cuita i tova.
Una mica abans d’emplatar (us recomano que feu servir bols una mica amples), poseu les llesques de pa torrat dins una safata (tantes llesques com comensals). Fregiu els ous de guatlla i poseu-ne un damunt de cada torrada. A continuació ratlleu una mica de tòfona a sobre de cada ou. Just abans de menjar, serviu la sopa ben calenta dins els bols i poseu una torrada amb ou i tòfona al bol de cada un dels comensals.
No cal dir que els ouets i la tòfona ratllada converteixen una sopa ben senzilla i saludable en un plat de festa deliciós. Aquest entrant, a més, és molt adequat per als sopars d’hivern perquè escalfa l’organisme i prepara el sistema digestiu. 
Voleu més raons per fer aquest plat? Hi tornem a trobar un dels ingredients estrella de la cuina mediterrània, tant per la seva versatilitat i les aplicacions gastronòmiques, com pels beneficis que ens aporta: la ceba. Recordem algunes de les seves propietats:
– regula els nivells de colesterol i de glucosa
– ajuda a prevenir malalties cardiovasculars
– és remineralitzant i ajuda a combatre la osteoporosi
– manté la flora intestinal en bon estat
– és antioxidant i antitumoral
– és diürètica i depurativa
I per si la recepta no us acaba d’encaixar en els vostres plans, aquí teniu altres versions festives de la sopa de ceba:

Si no teniu tòfona a mà o no en voleu comprar perquè trobeu que té un preu excessiu, la podeu substituir per algun altre bolet (els camagrocs o els shiitake hi queden molt bé). En aquest cas, els podeu tallar ben petits, els sofregiu amb una mica d’all i julivert i els incorporeu a la sopa al darrer moment.

 

Tòfona negra

 

Una altra opció és substituir la tòfona amb formatge parmesà ratllat, que afegireu, també, a l’últim moment. En aquest cas, també podeu fregar les torradetes amb una mica d’all.

Ja veureu que amb un entrant com aquest no us caldrà fer un segon gaire abundant. Per si us calen idees, enguany jo optaré per un pica-pica: amanida amarga (escarola, créixens, ruca) amb una vinagreta agredolça; una mica de salmó fumat amb salsa de iogurt i anet, i un parell (mallorquí) de gambes a la planxa.
Espero que comenceu bé l’any i que el 2015 sigui molt millor.
Salut al plat… i bon any!
Llegeix-ne més

CUINA D’HIVERN: SOPA D’ALL DE BANYALBUFAR
Publicat dia 25 desembre 2014 alimentació estacional. sopes i cremes. verdures i hortalisses


Per felicitar-vos les festes us deixo una recepta ben senzilla i tradicional que us ajudarà a compensar els possibles excessos dels àpats de Nadal. Es tracta d’una sopa d’all  típica de Banyalbufar, un poblet situat a la Serra de Tramuntana. A Mallorca aquesta mena de sopes s’anomena pancuit perquè es fan amb pa que s’escalda o es fa bullir.
 
Aquest plat és ideal per equilibrar el menú dels dies de festa: per exemple, podeu fer la sopa a la nit, com a plat únic, si heu fet un dinar massa abundant. També és molt adequada per als dies freds, perquè si la serviu ben calenta aporta escalfor i ajuda a prevenir i combatre els refredats tan típics de l’hivern.
 
De sopes d’all en trobareu tantes versions com vulgueu però crec que val la pena incorporar aquest pancuit banyalbufarí al receptari habitual perquè, a més de ser un plat deliciós, conté hortalisses de temporada que ens aporten beneficis molt interessants.
 
COM ENS BENEFICIA AQUESTA SOPA D’ALL?
 
Recordem les virtuts d’un dels ingredients principals d’aquest pancuit, l’all, que els egipcis ja feien servir fa 5.000 anys per les seves propietats medicinals. És un revitalitzant excel·lent, és antitumoral i conté un gran nombre d’oligoelements com el ferro, el seleni, el magnesi, el sofre i el calci. Destaca, també, perquè conte substàncies antibacterianes, antifúngiques i antivíriques, per això és tan recomanable en aquesta època de l’any.
 
La ceba és un altre ingredient estrella d’aquest plat: conté moltes vitamines i minerals, és antioxidant, afavoreix el bon estat de la flora intestinal i és un gran depuratiu. A més, també ajuda a regular els nivells de glucosa en sang i se n’han pogut comprovar les propietats anticancerígenes.
 
Aquesta recepta també inclou altres verdures de temporada que són molt recomanables: les carxofes, que són depuratives i ajuden a mantenir el fetge en bon estat, i la col-i-flor, que, com les altres hortalisses de la seva família (les crucíferes), té reconegudes propietats anticancerígenes, ajuda a desintoxicar l’organisme i estimula el sistema immunitari.
 
PANCUIT (SOPA D’ALL) AMB VERDURA

 

  • ceba
  • all
  • aigua
  • carxofa
  • col-i-flor
  • oli d’oliva verge extra
  • sal marina
  • sopes de pa
  • ou (opcional) 
Talleu la ceba i l’all ben menuts, afegiu-hi un pessic de sal i sofregiu-los. Quan estiguin ben daurats afegiu aigua i quan bulli tireu-hi les carxofes i la col-i-flor tallades a trossets. Porteu-ho un altre cop a ebullició i deixeu-ho coure entre 5 i 10 minuts (recordeu que per mantenir les propietats de la verdura és millor que no sigui excessivament cuita). Quan la verdura estigui a punt, afegiu el pa i l’ou i escaldeu-los.

SALUT AL PLAT… I BONES FESTES!

 

Llegeix-ne més

APROFITAR ELS FRUITS SILVESTRES DE TEMPORADA: LES ARBOCES
Publicat dia 8 desembre 2014 alimentació estacional. cuina d'hivern. plantes i fruits silvestres


Sabíeu que consumir fruits del bosc i plantes o herbes del lloc on vivim és una de les millors maneres de cuidar la salut a través de l’alimentació? Durant aquest mes de desembre encara sou a temps de trobar una de les fruites silvestres de temporada: les arboces. També anomenades arboçoso cireres d’arboç, aquestes fruites creixen en arbustos (que es poden arribar a fer arbres de 3 i 4 metres d’alçada) característics dels boscos mediterranis i del sud-oest d’Irlanda.
Com passa amb moltes altres espècies silvestres (tàperes, espàrrecs, fonoll marí, verdolaga…) de la zona del Mediterrani, la cuina tradicional les ha incorporat en diferents preparacions. Encara que no tenen una gran tradició culinària en el conjunt del Països Catalans, les arboces són molt habituals a Mallorca, on sobretot se’n fan confitures i melmelades.
També se solen menjar directament, acabades de collir de l’arbre. Si aneu a passejar pel bosc, a més de beneficiar-vos de les propietats medicinals d’aquesta fruita, també fareu salut fent exercici a l’aire lliure, allunyant-vos de l’estrès i gaudint de la natura.
Podeu trobar arboces en molts boscos i garrigues de Mallorca, però si sou a prop de la Serra de Tramuntana o teniu ocasió d’anar-hi, no ho dubteu: sortiu a caminar pels seus magnífics paratges i segur que encara trobareu arboces, que solen madurar fins a finals de desembre. A més, sembla que avui ha començat a nevar als punts més alts de la Serra, així que podreu gaudir d’un paisatge únic de tardor-hivern.
 
Quins beneficis ens aporten les arboces?
  • Com la majoria de fruits de tardor, aquestes cireres contenen moltes antioxidants, que ens ajuden en la prevenció i el tractament de problemes com el colesterol alt, la hipertensió i malalties coronàries. 
  •  A més, també contenen vitamina C i substàncies antivirals que contribueixen a evitar alteracions típiques d’aquesta època com refredats, al·lèrgies i grips.
  • Les fulles, i també els fruits, són un bon remei per a les infeccions urinàries perquè són diürètiques i tenen propietats bactericides. Com que també són astringents, els gargarismes amb infusió de fulles d’arbocera són útils per al mal de coll i les angines.
Hem de tenir alguna precaució?
  • Com que contenen molts tanins, les arboces s’han de consumir amb mesura si es tenen problemes d’estomac, perquè poden produir una certa irritació.
  •  També convé tenir precaucions si es pateix acidesa estomacal, perquè la poden incrementar.
  • Les fruites madures tenen un cert contingut d’etanol i, com indica el segon component del nom científic de la planta Arbutus unedo (que vol dir ‘només un’), no se’n poden menjar gaires perquè poden produir una certa embriaguesa.
Com les podem preparar?
  •  A més de les tradicionals confitures d’arboces, també es fan servir per aromatitzar licors i elaborar vinagres.
  • Podem incorporar aquestes fruites a pastissos o coques (tant per decorar-los, com a dins la mateixa massa).
  •  Barrejades amb altres fruites per fer amanides o macedònies.
  • En sucs o liquats naturals.
  • En batuts de iogurt, tipus lassi. 

 
Recordeu que pel que fa a l’alimentació, seguir els ritmes estacionals de la vegetació és molt important per aprofitar-ne els beneficis i tenir cura de la salut. I, més enllà del que mengeu, gaudiu dels paisatges de la Serra de Tramuntana per alimentar l’esperit… “mens sana in corpore sano”.

Salut al plat… i bon final de tardor!
Llegeix-ne més

LA CONSULTA DE DIETÈTICA I ASSESSORAMENT NUTRICIONAL
Publicat dia 14 novembre 2014 nutrició i salut

Molts de vosaltres ja sabeu que sóc dietista i, a més de dedicar-me a escriure sobre temes relacionats amb l’alimentació i la salut, treballo en una consulta privada. Molta gent hem pregunta què hi faig, quin enfocament segueixo, etc.

Simplificant una mica, podem dir que intento ajudar les persones a millorar la seva qualitat de vida a través d’una alimentació equilibrada. Però no només m’ocupo dels hàbits alimentaris, també tinc en compte altres aspectes que, si parlem de salut, formen un tot: l’estat anímic, l’estat físic, l’estil de vida… En definitiva, es tracta de dialogar amb les persones que vénen a la consulta per poder oferir-los propostes i pautes que els permetran millorar (els hàbits, la salut, la forma física, etc.). Evidentment, una part important de la meva feina (a més de proporcionar indicacions sobre aliments, menús, receptes, etc.) és acompanyar-los i guiar-los en aquest camí de millora per aconseguir els objectius que ens proposem.

I per aclarir una mica més què faig a la consulta, a continuació us detallo els serveis que ofereixo actualment, els preus, com contactar…


CONSULTA DE DIETÈTICA I ASSESSORAMENT NUTRICIONAL Assumpta Forteza
  • NECESSITES SABER SI REALMENT MENGES DE FORMA EQUILIBRADA?
  • VOLS MILLORAR ELS HÀBITS ALIMENTARIS DE LA TEVA FAMÍLIA?
  • CREUS QUE NECESSITES PERDRE PES?
  • T’AGRADARIA FER UNA DIETA DEPURATIVA I ET CAL ASSESSORAMENT?
  •  PATEIXES ALGUN D’AQUESTS PROBLEMES I NO SAPS QUINS ALIMENTS ET CONVENEN MÉS?:

–        colesterol o triglicèrids
–        hipertensió
–        síndrome premenstrual, menstruacions doloroses o molt abundants
–        molèsties digestives o restrenyiment
–        celiaquia o intolerància al gluten
–        estrès o nerviosisme
–        osteoporosi
–        anèmia
–        hiper o hipotiroïdisme
–        etc.

 A la meva consulta trobaràs un espai on resoldre aquestes qüestions amb suport i assessorament professional adaptat a les teves necessitats.
A MÉS, ARA TAMBÉ OFEREIXO ASSESSORAMENT ESPECIALITZAT PER A:
  • PREPARACIÓ A L’EMBARÀS, EMBARASSADES I MARES LACTANTS
  • BEBÈS (INTRODUCCIÓ ALIMENTÀRIA DE 0 A 2 ANYS)
  •  INFANTS I ADOLESCENTS

–        ON: AL CENTRE DE BARCELONA (C/ Sant Per més Baix)

–        QUAN: TOTS EL MATINS DE DILLUNS A DIVENDRES (cita prèvia)
–        PER DEMANAR HORA:
·         Truca al 617 925 559
·         O envia un mail a: assumptanutricio@gmail.com
§  PRIMERA VISITA: 40€ (entre 1 hora i 1 hora i mitja de durada)
§  VISITES DE SEGUIMENT: 25€
§  PREU DE PROMOCIÓ: primera visita + dues visites de seguiment per 85€ (pagament per avançat)
Tots els preus inclouen documents informatius i de suport, receptes, menús, etc.
“Que els aliments siguin la teva medicina…”
Salut al plat… i bona tardor!
Llegeix-ne més

ELS CARBOHIDRATS (2)
Publicat dia 12 novembre 2014 nutrició i salut

Si encara teniu dubtes sobre les funcions que fan els carbohidrats, no sabeu per què han de formar part de la vostra alimentació o voleu descobrir en quins aliments els podeu trobar, podeu llegir aquest article en què en torno a parlar.

http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=1732

Llegeix-ne més

ELS CARBOHIDRATS
Publicat dia 27 octubre 2014 nutrició i salut

Voleu saber més coses sobre els carbohidrats? Avui us deixo un article en què parlo dels diferents tipus de carbohidrats que hi ha, quines funcions fan en l’organisme i quins ens convenen més.

http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=57

Llegeix-ne més

PLANIFICAR I ORGANITZAR-SE A LA CUINA (1): PREPARACIONS PER TENIR A PUNT
Publicat dia 23 setembre 2014 alimentació equilibrada. nutrició i salut


Us heu decidit a planificar la compra i els menús setmanals per poder menjar millor? Si és així, animeu-vos a dedicar un parell d’horetes (per exemple, diumenge horabaixa) a preparar plats o ingredients que podreu tenir a punt per incloure en més d’un àpat. 
Des de Salut al plat us suggereixo mitja dotzena de preparacions culinàries que es conserven bé durant uns dies a la nevera o al congelador. Així podreu organitzar els menús més fàcilment i menjareu millor (no haureu de recórrer a plats precuinats ni a passar amb “qualsevol cosa”). Encara que si no hi esteu acostumats, d’entrada us pot semblar feixuc, us asseguro que dedicar una estona a cuinar us permetrà estalviar temps i feina. Això sí: quan us hi poseu, feu-ho amb ganes i amb molt d’amor… així en podreu gaudir tant quan cuineu com quan mengeu.
PREPARACIONS CULINÀRIES
CONSERVACIÓ (EN NEVERA)
COM LES PODEU APROFITAR
ALGUNS CONSELLS
Arròs integral (o altres cereals en gra: mill, civada…).
3- 4 dies (sense barrejar-los amb verdures ni altres ingredients que puguin fermentar).
En sopes, cremes d’esmorzar, saltejats amb verdures, amb salsa de tomàquet sofregit…
Els cereals integrals s’han de coure bé, no s’han de fer al dente.
Cremes de verdures.
Uns 3 dies (sense llet o derivats).
Les podeu menjar fredes (traieu-les de la nevera una estoneta abans de menjar) o calentes.
Si voleu que quedin ben cremoses feu un bon sofregit de ceba, afegiu les verdures que us vinguin de gust, aigua que cobreixi i deixeu-ho coure a foc lent.
Llegums cuits (cigrons, llenties, fesols, azukis).
3-4 dies, es poden congelar.
En purés o cremes barrejats amb verdures, saltejats amb cereals, en sopes, per fer patés…
Per coure els llegums, feu servir una tira d’alga kombu. Afegiu-hi espècies com comí, anís, gingebre… per facilitar-ne la digestió.
Brous (de verdures, de peix, de pollastre…).
3-4 dies, es poden congelar.
Per a sopes, com a base per fer cremes, paelles…
Si feu brou de peix o de verdura, afegiu-hi una tira d’alga kombu.
Patés casolans (de cigrons, de sardines, de xampinyons…)
Variable segons els ingredients (entre 2 i 4 dies).
Amb torrades o pa per esmorzar o berenar, com a entrant acompanyant unes tires de verdures…
Si un dia teniu molta pressa, un entrepà que inclogui un bon pa, paté casolà i vegetals variats, us pot solucionar un àpat.
Verdures escalivades (ceba, pebrot, albergínia).
3-4 dies a la nevera.
En amanides, per afegir a saltejats de verdures, arrossos, entrepans…
Les solanàcies com el pebrot i l’albergínia s’han de consumir amb moderació i quan n’és temporada.
Salut al plat… i bona cuina!
Llegeix-ne més